Our Lady of Guadalupe és una església catòlica i la parròquia més antiga de Colorado. Va ser construïda el 1863 i és a un petit poble anomenat Antonito (suposo que no quedàven ñ quan li van posar el nom al poble). El que m’interessa, però, no és l’església sino el laberint que hi ha just al costat: El Santuario de los Pobladores. Extret de la web: El Santuario de los Pobladores is a sacred labyrinth which embodies the Mysteries of the Rosary of the Roman Catholic Faith.

PDX is such a beautiful airport!

Seagraves és un poble de poc més d’un parell de milers d’habitants a l’oest de Texas. La percepció és que no hi ha ningú i que no hi passa mai res. El Main Street, exageradament ample, és també exageradament buit. De tots els comerços, l’únic que sembla estar en funcionament és l’hotel on ens allotjarem. Amb el nostre, només tres vehicles estan aparcats al llarg de tot el carrer. La resta del poble, a banda d’alguna petita troballa curiosa, no destaca per cap motiu.

Spring Break was wonderful this year. We went on a road trip, which is something we used to do often but haven’t done much of in the last few years. We flew from Portland to Denver, rented a car, and put 2377 miles on it while cruising the roads of Colorado, New Mexico, Texas, Oklahoma, Kansas, and Nebraska. A lot, certainly: we loved it. I have many, many, many pictures and notes that I don’t know I’ll take the time to process.

Oregon Colorado New Mexico Texas Oklahoma Kansas Nebraska Colorado Oregon

No es estrany caminar per l’alt desert i veure junípers amb restes, més o menys devastadores, d’impactes de llamp. És un arbre que m’encisa, i no serà per la seva elegància. Sovint desendreçat i feréstec, potser és més bonic quan és mort que quan és viu. Troncs pelats ocasionalment entortolligats i amb formes fantasmagòriques. Caminar pel desert de cendra volcànica entre júnipers i petits arbustos em recorda que visc al llunyà Oest, i potser això em fa sentir una mica més glamurós del que (no) sóc.

Més imprevistos que previstos i cap de barat.

Què més podria caldre?

Vaig créixer en territori de boira i és un dels meus fenòmens meteorològics preferits. On visc ara no és gaire comú que n’hi hagi, però hi ha neu (tot i que gairebé gens aquest any, de moment) i moltes hores de sol sense morir-se de calor, i això també m’agrada. Fa uns dies, però, que s’ha instal·lat una boira gebradora que no ens deixa veure el sol. Si a Bend ja m’hi sento com a casa, aquests dies encara una mica més.

Crec que potser feia uns cinc anys que no posava benzina a menys de $3 per galó. No durarà.

Evolution has programmed us to seek groups to join and then strive for rank within them. But, especially in the modern era, we’re not limited to one group. For those of us not in prison, a typical life involves the playing of multiple games. Wherever we connect with like-minded others, the game will be on: at work, online, on the sports field, at the volunteer centre, in the club, park or activist collective – even at home.

Ahir deia que és impossible atipar-se d’admirar els volcans que tenim la sort de tenir tan a prop… tan a la tarda com al vespre. Avui, en tornant de Prineville, he recordat que el matí no és pas excepció.

És impossible atipar-se de veure això.

This was an educational read: Russians Among Us: Sleeper Cells, Ghost Stories and the Hunt for Putin’s Agents / Gordon Corera (co-host of The Rest is Classified) 📚 Related resources: FBI: Operation Ghost Stories: Inside the Russian Spy Case CNN Original Series: Operation Ghost Stories: The Spies Next Door

Fa força anys que porto una càmera al cotxe enregistrant continuament el camí que vaig fent. M’agrada saber que podré conservar la memòria digital d’un moment si trobo alguna cosa curiosa mentre condueixo, si passo per un lloc molt bonic, si fa una nevada d’època, o si per qualsevol altre motiu vull tenir un enregistrament de part d’un trajecte. De fet, tinc força clips que he anat guardant al llarg del temps.

Blogging just for the sake of it, without caring a bit about anyone’s interest in what I post, is a return to a freedom I had not felt for a long time. If someone reads it and is interested, great; if not, who cares? Satisfaction lies in just expressing oneself. Related to that idea, I like what Robin Rendle says on So Many Websites: perhaps the death of search is good for the future of the web.

La sorra del terra és la cendra de quan Mount Mazama va explotar i va acabar esdevenint Crater Lake, l’únic parc nacional que hi ha ha Oregon i el llac amb més profunditat dels Estats Units. Les formacions de lava són de quan va reventar el Badlands Volcano, l’origen del qual és la Caldera de Newberry. Newberry encara és activa ara mateix i un dia podria enterrar Bend, i per tant, casa nostra (tot i que preferiria que no passés).

Currently reading: Russians Among Us: Sleeper Cells, Ghost Stories and the Hunt for Putin’s Agents by Gordon Corera 📚

Whose taste is it anyway, by Greg Morris, about how the current internet algorithms affect the content we consume: You’re not seeking things out or deciding what you want to consume. You’re just accepting whatever appears in the feed. The algorithm does all the work, and you scroll. We’ve been outsourcing things to the internet for years now. First it was memory. Why bother remembering facts when you can just look everything up?

Finished reading: The Idaho Four by James Patterson 📚