Fa força anys que porto una càmera al cotxe enregistrant continuament el camí que vaig fent. M’agrada saber que podré conservar la memòria digital d’un moment si trobo alguna cosa curiosa mentre condueixo, si passo per un lloc molt bonic, si fa una nevada d’època, o si per qualsevol altre motiu vull tenir un enregistrament de part d’un trajecte. De fet, tinc força clips que he anat guardant al llarg del temps. Ja portava càmera al cotxe quan vivia a Catalunya i viatjava en cotxe per bona part d’Europa, i n’he tingut tots els anys que porto vivint als Estats Units. M’agrada, és una joguina.

El principal motiu per tenir la càmera és el que he descrit, però també em reconforta saber que, si mai tinc un accident o visc una situació on aniria bé un video provatori, el podré tenir. El problema? Si hi ha dos cotxes a casa i només un porta una càmera instal·lada, no costava gaire imaginar que un dia em maleiria a mi mateix per no haver-ne comprat una altra.

Aquest dia, és clar, va arribar. Per sort, el recent petit accident de cotxe no va tenir cap gravetat. Va ser l’avís, però, per fer-me finalment passar a l’acció i comprar i instal·lar una altra càmera. Dues, en realitat, ja que la nova en porta una al davant i una altra al darrere. Desitjo que mai calgui per assumptes seriosos, i en tot cas jo de moment vaig jugant.