Més bonic quan és mort que quan és viu

No es estrany caminar per l’alt desert i veure junípers amb restes, més o menys devastadores, d’impactes de llamp.

És un arbre que m’encisa, i no serà per la seva elegància. Sovint desendreçat i feréstec, potser és més bonic quan és mort que quan és viu. Troncs pelats ocasionalment entortolligats i amb formes fantasmagòriques. Caminar pel desert de cendra volcànica entre júnipers i petits arbustos em recorda que visc al llunyà Oest, i potser això em fa sentir una mica més glamurós del que (no) sóc.