Seagraves i l'Hotel Texan
Seagraves és un poble de poc més d’un parell de milers d’habitants a l’oest de Texas. La percepció és que no hi ha ningú i que no hi passa mai res. El Main Street, exageradament ample, és també exageradament buit. De tots els comerços, l’únic que sembla estar en funcionament és l’hotel on ens allotjarem. Amb el nostre, només tres vehicles estan aparcats al llarg de tot el carrer. La resta del poble, a banda d’alguna petita troballa curiosa, no destaca per cap motiu. Un lloc de pas, més que per viure-hi.
L'Hotel Texan és un establiment històric. Va ser un dels pocs edificis que van sobreviure un incendi al poble l’any 1928. En un moment de més esplendor de la zona, era molt conegut com a punt de trobada per gent de tot el comtat. Especialment, eren famosos els seus sopars de Thanksgiving. Després d’un parell de canvis de nom, i d’una temporada tancat, un senyor de Maryland que ens va atendre molt bé i ens va donar alguns recursos per visitar llocs de la zona, va comprar l’edifici, el va rehabilitar i va tornar a obrir l’hotel mantenint l’estètica i la substància tan fidel a l’original com era possible. És força distret passejar-se per la zona comuna fullejant llibres, retalls de diari, antics registres d’hostes i fotografies antigues, o fixant-se en cartells i quadres que ho diuen tot sobre la ideologia que predomina a la zona.
Seagraves, recomanat per passar-hi però potser no per quedar-s’hi; Hotel Texan, recomanat per quedar-s’hi mentre es passa per Seagraves.









